Miralls

L’estaca mata al vampir, però un mirall el mata de pena. La seva absència de reflex li confirma la seva naturalesa irreal, el seu caràcter d’intrús en un món on roba sang per viure una vida eterna sense ombra.
Malgrat tot, sent orfe d’estampa, la seva convicció en una presència pròpia que mai ha vist el porta cap una existència d’agonia de plaer. Existeix vida després de la imatge. El que no reflexa sedueix, mata i sobreviu.
A l’altre costat del mirall es troba Narcís, condemnat a la autocontemplació, igual que el vampir a la sang. Incapaç de desprendre’s de l’afecte cap el seu propi reflex, Narcís acaba sent devorat per ell mateix.
El mirall, amic de bruixes i dones belles per igual, es la clau. Primer va ser l’aigua, mirall natural. Al fer d’aquet reflex un utensili casolà, les seves amenaces es van fer domèstiques. Trencar un mirall ha esdevingut cúmul de desgracies. Si un moribund es troba a casa, hi ha qui tapa els miralls perquè que no absorbeixin el seu esperit abans de marxar. Entre supersticions, va néixer la fotografía. O, com es va anomenar en els seus inicis, el mirall amb memòria.
Per això hi ha gent –ètnies senceres- a la que els hi repulsa ser fotografiada. És el pànic al doble,.. però feliços els ingenus, que a una foto l’anomenen robar l’ànima. Si hem de creure en alguna cosa.....prefereixo que sigui invisible.

Sean Scully

L'obra de Sean Scully (Dublín 1945) és un llenguatge abstracte basat en una sèrie d'elements que combina, varia i adapta, normalment franges de colors verticals i horitzontals que aconsegueixen un equilibri de composició.
Deutor de les influències de Piet Mondrian, Mark Rothko i Henri Matisse, des de 1970, i a partir de les seves investigacions en les il·lusions òptiques, la percepció del relleu a través d’estructures seriades i la sensació de moviment a partir de la superposició, Scully redueix el seu repertori iconogràfic a una sèrie de línies, bandes i blocs que s’han convertit en representatius de la seva obra. El mètode de treball i el principi de la composició dels seus quadres fan d'Scully un dels artistes més interessants i reconeguts actualment. Per suposat, un dels meus preferits....

Angry Young Men

Amb aquest nom és coneix el moviment de renovació teatral que va sorgir a la Gran Bretanya a mitjans dels anys 50, i també anomenat “New Drama” o “New Wave”. El moviment es va considerar inaugurat amb l’estrena de l’obra de John Osborne “Look Back in Anger” i se solen citar com a integrants a Arnold Wesker (La cuina), Shelagh Delaney (Sabor a miel), Ann Jellicoe (the knack), John Arden, Harold Pinter o N.F. Simpson. Tanmateix, també s’hi inclou el treball de Joan Littlewood i el Workshop Theatre i el dramaturg irlandès Brendan Behan, a més d’altres figures emergents com Peter Shaffer.

A tots aquests autors se’ls atribueix haver revolucionat un panorama teatral, el de l’immediata postguerra, caracteritzat pel monopoli del West End a les mans d’uns pocs empresaris que produïen obres centrades en el món i les problemàtiques de les classes privilegiades, tot mostrant indiferència cap als esdeveniments contemporanis i les mostres de canvi social. Els anys 50 i principis dels 60 es caracteritzaven per l’estabilitat social i la prosperitat, dins un panorama polític basat en un consens entre laboristes i conservadors pel que fa a les línies generals d’acció nacional I internacional. No obstant, pel 1956, fets com la crisi de Suez o la invasió soviètica d’Hongria mostraven imatges de dissensió, inestabilitat, fractura i debilitat, que afectaven els representants d’unes i altres tendències ideològiques. Jimmy Porter, l’heroi de Look Back in Anger, reaccionava amb ràbia contra aquest estat de coses. Però aquesta reacció no sorgia del no res, sinó que Jimmy Porter s’aliniava amb altres anti-herois irats - com els protagonistes de les novel·les Lucky Jim (1954), de Kingsley Amis, o The Outsider (1956), de Colin Wilson –, dins el context crític que va afavorir el nou moviment literari, format a principis dels 50 per un grup de poetes i novel·listes, conegut com “The Movement”. En aquesta línia no podem oblidar tampoc la tasca del cinema realista britànic que, entre 1959 i 1965, es va basar en textos d’obres teatrals i novel·les del moment. Així mateix, l’estrena de Look Back in Anger i la consolidació posterior de l’etiqueta “Angry Young Men” es va dur a terme a l’empara de la English Stage Company, amb seu al Royal Court, que alguns consideren que es mereix tot el crèdit per haver iniciat el moviment de renovació teatral del 1956.

Amb Look Back in Anger com a manifest, a grans trets, als dramaturgs adscrits al moviment dels “Angry Young Men” se’ls atribueixen una sèrie de característiques definitòries com la joventut, la modernitat, la pertinença a la classe obrera, vitalitat, emoció... Com a grup, doncs, manifestaven una voluntat de canvi, de reacció davant el teatre establert, que consideraven llunyà dels problemes socials del moment i representant dels valors conservadors de les classes privilegiades. Varen adoptar conviccions socialistes contràries al consens polític imperant i aviat s’alinearen amb el pensament de la “New Left”, tot configurant un activisme més ètic i moral que no centrat en l’àmbit econòmic o polític. I, finalment, el seu projecte de crear un teatre contemporani i anti-hegemònic es va basar en els discursos del realisme. Aquest dibuix de conjunt es va convertir, partint de “l’acte de vandalisme semiòtic” que constituïa Look Back in Anger al moment que es va estrenar, en una marca que circulava entre la premsa i els crítics i que afavoria la voluntat de promoció de nous autors de la English Stage Company. D’aquesta manera, el moviment dels anomenats “Angry Young Men” va constituir el primer fenomen dramàtic que es va convertir en un esdeveniment mediàtic.

pedra i ferro

Dancing

Mira, m'ha fet gràcia...

perro semihundido

Kurt Vonnegut (1922 – 2007)

Icona de la contracultura dels EUA, i un dels més destacats escriptors del seu país durant la segona meitat del segle XX. La seves novel·les es troben sobre tot emmarcades a la ciència ficció sempre amb una visió crítica i humorística de la societat contemporània.
La seva obra va néixer marcada per l'experiència de la Segona Guerra Mundial: capturat pels nazis, va passar els últims dies de la guerra en un escorxador de Dresden, just quan l'exèrcit aliat bombardejava la ciutat.
Autor de moltes novel·les de ciència ficció, de relats i d'assaig, Vonnegut es va fer conèixer per la seva crítica social i per l'humor negre que exemplifica una anècdota d'aquests últims anys de la seva vida: "Denunciaré una companyia tabaquera perquè al paquet de cigarretes m'havia promès que em mataria, però encara sóc viu".

Després de llegir fa uns anys "Esmorzar de campions" ara estic llegint "Matadero cinco" la seva primera obra important publicada el 1969 i que va ser un èxit immediat. Vonnegut narra en aquesta novel·la la història d'un supervivent d'un bombardeig (autobiogràfic) que anys després és segrestat per uns alienígenes. La història esbojarrada permet que es reflexioni sobre el caràcter aleatori del temps, la mort o la irracionalitat de la guerra, però sempre amb una postura surreal i humorística.

JC Brooks & the Uptown Sound

La banda de Chicago ja té el primer disc editat "Beat Of Our Own Drum" Un fantàstic treball que combina el soul de sempre amb unes dosis de punk. Un grup a tenir en compte i una de les revelacions del 2009.

Atenció! Tanqueu abans el playlist!!!

aire

"veneno negro yo tengo en la sangre
en mis brazos tengo cinco tatuajes
yo nunca lloro porque vivo en carnavales
me pongo la careta y me lanzo a la calle
y me lanzo....a la calle"