dijous, 21 d’abril del 2011

JD Salinger


L'any 1945 comença a publicar els seus primers contes a la revista The New Yorker, que de seguida obtenen una gran repercussió. Un d'aquests, la petita obra mestra A perfect day for bananafish (Un dia perfecte per al peix banana, 1948) és el retrat d'un personatge desquiciat, que acaba suicidant-se, i que inspiraria un cicle narratiu de quatre obres.
La seva única novel·la, The catcher in the Rye ("El vigilant en el camp de sègol", 1951), presenta a un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa de l'acadèmia on estudia per tornar a Nova York, d'amagat. Amb un llenguatge, estil i expressivitat propis dels adolescents, és un títol modèlic de narració d'aprenentatge, basat en Mark Twain però amb un humor més àcid. El 1953 recopila els seus relats a Nine stories (Nou contes; traducció catalana de Quim Monzó): Després només publica tres llibres més: Raise high the roof beam, carpenters (Pugeu la biga mestra, fusters, 1955; traducció catalana de Manuel de Pedrolo), Franny and Zoey (1961), novel·la breu que recopila dues narracions editades independentment el 1955 i 1957; traducció catalana de Jordi Sarsanedas) i Seymour: an introduction (1963). Aquestes tres darreres obres s'ambienten al voltant de Seymour, company seu durant la guerra, i la seva família, que s'inicia amb el magistral relat del seu casament i culmina amb l'auto-descripció de la seva destrucció, passant per l'univers místic dels seus germans Franny i Zoey. Des de principis dels seixanta, Salinger deixa d'escriure, amagant-se de tothom, prohibint que apareguin les seves fotos -o qualsevol altra il·lustració- a les reedicions dels seus llibres i negant vendre els drets d'autor al cinema. Tot i la brevetat de la seva obra, és una de les més rigoroses de la literatura nord-americana,i un  implacable anàlisi de les neurosis que assolen l'home inadaptat socialment. La seva obra més reconeguda, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol), ha influït molt en certa narrativa moderna d'arreu.

dilluns, 18 d’abril del 2011

dilluns, 21 de febrer del 2011

Tempus fugit

Las horas pasan lentamente
Como el desfile de un entierro
Llorarás la hora en que lloras
Que huirá también rápidamente
Como pasan todas las horas

Guillaume Apollinaire

dimarts, 11 de gener del 2011

l'una

   Voldria en l'escomesa i l'arrencada teva de 
l'amor esser tot nova
   que tot el que he besat i ensalivat me fes més nova
   perquè el que a mi em farà envellir o em 
pansirà encara ha de néixer
   totes les maleïdes abraçades  que no ens vam
fer dic que no puguin néixer
   però aquestes altres que encara no ens sabem
   aquestes altres abraçades que encara no ens
sabem
   aquestes abraçades que encara no ens sabem
són l'elixir de joventut eterna.
   do-me'n un glop

Enric Casassas

divendres, 7 de gener del 2011

dimecres, 5 de gener del 2011

dimarts, 4 de gener del 2011