Angry Young Men

Amb aquest nom és coneix el moviment de renovació teatral que va sorgir a la Gran Bretanya a mitjans dels anys 50, i també anomenat “New Drama” o “New Wave”. El moviment es va considerar inaugurat amb l’estrena de l’obra de John Osborne “Look Back in Anger” i se solen citar com a integrants a Arnold Wesker (La cuina), Shelagh Delaney (Sabor a miel), Ann Jellicoe (the knack), John Arden, Harold Pinter o N.F. Simpson. Tanmateix, també s’hi inclou el treball de Joan Littlewood i el Workshop Theatre i el dramaturg irlandès Brendan Behan, a més d’altres figures emergents com Peter Shaffer.

A tots aquests autors se’ls atribueix haver revolucionat un panorama teatral, el de l’immediata postguerra, caracteritzat pel monopoli del West End a les mans d’uns pocs empresaris que produïen obres centrades en el món i les problemàtiques de les classes privilegiades, tot mostrant indiferència cap als esdeveniments contemporanis i les mostres de canvi social. Els anys 50 i principis dels 60 es caracteritzaven per l’estabilitat social i la prosperitat, dins un panorama polític basat en un consens entre laboristes i conservadors pel que fa a les línies generals d’acció nacional I internacional. No obstant, pel 1956, fets com la crisi de Suez o la invasió soviètica d’Hongria mostraven imatges de dissensió, inestabilitat, fractura i debilitat, que afectaven els representants d’unes i altres tendències ideològiques. Jimmy Porter, l’heroi de Look Back in Anger, reaccionava amb ràbia contra aquest estat de coses. Però aquesta reacció no sorgia del no res, sinó que Jimmy Porter s’aliniava amb altres anti-herois irats - com els protagonistes de les novel·les Lucky Jim (1954), de Kingsley Amis, o The Outsider (1956), de Colin Wilson –, dins el context crític que va afavorir el nou moviment literari, format a principis dels 50 per un grup de poetes i novel·listes, conegut com “The Movement”. En aquesta línia no podem oblidar tampoc la tasca del cinema realista britànic que, entre 1959 i 1965, es va basar en textos d’obres teatrals i novel·les del moment. Així mateix, l’estrena de Look Back in Anger i la consolidació posterior de l’etiqueta “Angry Young Men” es va dur a terme a l’empara de la English Stage Company, amb seu al Royal Court, que alguns consideren que es mereix tot el crèdit per haver iniciat el moviment de renovació teatral del 1956.

Amb Look Back in Anger com a manifest, a grans trets, als dramaturgs adscrits al moviment dels “Angry Young Men” se’ls atribueixen una sèrie de característiques definitòries com la joventut, la modernitat, la pertinença a la classe obrera, vitalitat, emoció... Com a grup, doncs, manifestaven una voluntat de canvi, de reacció davant el teatre establert, que consideraven llunyà dels problemes socials del moment i representant dels valors conservadors de les classes privilegiades. Varen adoptar conviccions socialistes contràries al consens polític imperant i aviat s’alinearen amb el pensament de la “New Left”, tot configurant un activisme més ètic i moral que no centrat en l’àmbit econòmic o polític. I, finalment, el seu projecte de crear un teatre contemporani i anti-hegemònic es va basar en els discursos del realisme. Aquest dibuix de conjunt es va convertir, partint de “l’acte de vandalisme semiòtic” que constituïa Look Back in Anger al moment que es va estrenar, en una marca que circulava entre la premsa i els crítics i que afavoria la voluntat de promoció de nous autors de la English Stage Company. D’aquesta manera, el moviment dels anomenats “Angry Young Men” va constituir el primer fenomen dramàtic que es va convertir en un esdeveniment mediàtic.