dimarts, 23 de juny del 2009

Jan Svankmajer: Stop-motion i surrealisme

Jan Svankmajer a part de cineasta, ceramista, escultor, dissenyador, il•lustrador i poeta, és i serà sempre un surrealista, i el seu art està emparentat amb el de Max Ernst, Salvador Dalí, Joan Miró, Marcel Duchamp o Man Ray. La posició de Jan Svankmajer en front la creació cinematogràfica es deutora de la actitud d’aquests.
Mestre de la animació fotograma a fotograma, la seva aportació ha estat la d'endinsar-nos en uns móns imaginaris particulars i meravellosos. El fet de tractar-se d’un cineasta experimental no només el coloca a l'avantguarda de tots els seus col•legues, sinó que el converteixen en un dels més influents creadors de stop-motion i model per altres artistes com els germans Quay, Henry Selick,Tim Burton, Terry Gilliam, Jean-Pierre Jeunet o la escriptora Angela Carter.
Nascut en 1934 a Praga, on ha passat tota la seva vida malgrat dificultats polítiques, Svankmajer s’interessa per l’art des de petit, i a la adolescència te el seu primer encontre intel•lectual amb l’obra de l’escriptor Karel Beige, fundador del grup surrealista txec. Més endavant descobreix a Salvador Dalí. Les obres de Dalí li exciten la imaginació i acaba de determinar la seva vocació. Ingressa a l'Escola d’Arts Aplicades de Praga, i després continua els seus estudis a l'Escola d’Arts Escèniques.
Una cop graduat, Svankmajer forma part del Teatre D34, on realitza la seva primera adaptació de “Don Juan”, i després passa a treballar com a dissenyador i director al Teatre de Marionetes de l’Estat. El 1958 aconsegueix la seva primera col•laboració important com a titellaire en el film “Johannes Doctor Faust” d’ Emil Radok.A partir d’aquest moment acaba la seva etapa de formació i des de la dècada dels 60 ell és el que controla totalment les seves creacions.
Al llarg d’aquests quaranta anys, Jan Svankmajer ha filmat vint-i-set curts i quatre llarg metratges, sense haver deixat de dissenyar, fabricar objectes estranys, pintar, esculpir, fabular o dibuixar.

Filmografía:
1964 The Last Trick (Poslední trik pana Schwarcewalldea a pana Edgara
1965 Johann Sebastian Bach: Fantasia G-moll
1965 Juego con piedras / A Game with Stones (Hra s kameny)
1966 Punch and Judy (Rakvickarna)
1966 Et Cetera
1967 Historia Naturae, Suita
1968 El jardín / The Garden (Zahrada)
1968 Picnic con Weissmann (Picknick mit Weissmann)
1968 El piso / The Flat (Byt)
1969 A Quiet Week in the House (Tichý týden v dome)
1970 The Ossuary (Kostnice)
1970 Don Juan (Don Sanche)
1971 Jabberwocky (Zvahlav aneb Saticky Slameného Huberta)
1972 El diario de Leonardo (Leonarduv denik)
1977 El castillo de Otranto (Otrantský zámek)
1981 La caída de la casa Usher (Zánik domu Usheru)
1982 Posibilidades de diálogo / Dimensions of Dialogue (Moznosti dialogu)
1983 The Pit, the Pendulum and Hope (Kyvadlo, jáma a nadeje)
1983 En el sótano (Do pivnice)
1988 Juegos viriles (Muzné hry)
1988 Another Kind of Love
1988 Alicia (Neco z Alenky
1989 Oscuridad / luz / oscuridad (Tma/Svetlo/Tma)
1989 Meat Love
1989 Animated Self-Portraits
1990 The Death of Stalinism in Bohemia
1992 Comida (Jídlo)
1994 Faust
1996 Los conspiradores del placer (Spiklenci slasti)
2000 Greedy Guts / Little Otik (Otesánek)
2005 Sílení (Lunático)


diumenge, 14 de juny del 2009

dimecres, 10 de juny del 2009

Cargol


Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.

Persianes











Destins

La nit és lleu. Els dos amants s'han adormit.
Té dos presents l'Amor dintre la mà distreta.
A qui darà l'enyor? A qui l'oblit?

Josep Carner

dissabte, 6 de juny del 2009

stencils I



Stencils


Stencil és una tècnica del street art que consisteix en la creació d'una plantilla perforada sobre la que s'aplica pintura en sprai. Utilitzada desde la antiguetat a Xina, adquireix popularitat a la década dels 60 en els barris negres de Nova York. Sinónim de contracultura i amb un fort component de crítica social i política, el stencil amb les seves imatges en negatiu llencen missatges directes en ple carrer.