dimecres, 11 de novembre del 2009

requiescat in pacem


Cementiri municipal de Molins de Rei

diumenge, 8 de novembre del 2009

Abandoned places-Llocs abandonats (II)




Ghost houses in Taiwan
Cases fantasma a Taiwan

dissabte, 7 de novembre del 2009

Abandoned places-Llocs abandonats (I)




Amusement park in Tohoku, Japan
Parc d'atraccions a Tohoku, Japó

divendres, 6 de novembre del 2009

dijous, 5 de novembre del 2009

dimecres, 4 de novembre del 2009

vampirs en la foscor

Podia llegir cadascun dels meus pensaments,
coneixia la meva necessitat i els meus anhels.
Em mirava en silenci,...
Els seus ulls es clavaven en els meus.
Ulls tan clars com una nit amb lluna.
Podia veure els seus ullals en cada somriure,
podia sentir els seus anhels en els seus ulls....
Però no feia res.
Estava allí quieta,
escoltant cadascun dels meus pensaments,
mentre jo em sentia torbat
amb la seva sola presència.
Després de les últimes paraules,
es va apropar sigilosament,
em va fregar amb la seva pell gelada
i va començar el ritual de la màgia fosca
que tant temps havia estat esperant.
Va succionar la meva sang
mentre el meu cor s'afeblia.
Quan les forces van tornar a mi,
vaig agafar la seva mà
i vaig acabar el ritual.
Ara compartim sang,
somnis,
i una història per contar...

M

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Fotògrafs: Alberto García-Alix



Alberto García-Alix nascut a León el 1956 és un dels fotógrafs espanyols amb una mirada pròpia més intensa. Destaquen els seus retrats en blanc i negre, amb sèries dedicades a les motos, els presos, les estrelles del porno, els ionquis i els tatuatges.
Va ser un dels protagonistes més destacats de l'anomenada movida madrilenya. Amant de les motocicletes i dels retrats les seves càmeres Leica i Hasselblad han inmortalizat a importants artistes estatals i internacionals. Va ser premi nacional de fotografía el 1999.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Esperant les bruixes....




Plaça de les Bruixes, Molins de Rei

M.C.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Offbeat


S'està parlant últimament d'una nova generació literària coneguda com els Offbeat, terme encunyat per un dels seus màxims exponents: el responsable de la revista online 3:AM Magazine, Andrew Gallix, conegut com el Rimbaud de la xarxa, i que es refereix a aquests autors d'entre 18 i 40 anys que usen internet per a penjar la seva obra, que tenen com màxima influència a la Generació Beatnik i el “surrealisme d'aigüera”, és a dir, Ginsberg, Kerouac, Burroughs, Bukowski, beuen de la música de Tom Waits, Lou Reed, Scott Walker, David Bowie etcètera, i que si tenen un lema comú és “sigui el que sigui, estic contra això”. Tot un fenomen literari.
Com successors d'aquella generació d'escriptors maleïts, aquests autors solen caminar una mica al marge de la indústria editorial -no massa, siguem sincers, la indústria avui en dia és tan àmplia que pot donar cabuda a qualsevol grupuscle per petit i políticament incorrecte que sigui- i aprofiten la llibertat que dóna internet per donar-se a conèixer i mostrar la seva imatge cínica i irònica del món.
La llista d'integrants és bastant àmplia encara que tots tenen en comú certes coses que ens permeten parlar ja d'una nova generació en la literatura, una generació que esperem que doni de sí tot el possible, ja que falta fa al món cultural actual una mica d'originalitat i de qualitat.
Destaquen autors com Laura Hird, escriptora escocesa, Noah Cicero, novel·lista nord-americà, Ben Myers, anglès, Adelle Stripe, poeta britànica, el mateix Andew Gallix, Heidi James, Tao Lin i molts altres. Però potser si algun destaca més que cap altre és Tony O’Neill, novaiorquès devot de Bukowski., ex- heroïnòman i autor ja de quatre novel·les.
Crec que la Offbeat generation només sigui un moviment anglosaxó sinó més aviat comú a tots, perquè ha nascut de l’avorriment que crea la vida en aquest llogaret global...i no hi ha forma més burgesa i universal que manifestar el nostre descontentament social creant art.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

dissabte, 10 d’octubre del 2009

dijous, 8 d’octubre del 2009

Fotògrafs: WEEGEE






Weegee es va fer famós per les seves sensacionals fotos de victimes de morts sagnants, incendis, accidents i de la vida social de la ciutat de Nova York. Sovint competia amb la policia per ser el primer en arribar a l'escena del crim i treballava tota la nit per captar dramàtiques imatges pels diaris sensacionalistes.
Nascut Arthur Felling i de família jueva centroeuropea, Weegee va emigrar als EE.UU el 1910. Als quinze anys va treballar d'ajudant en una botiga de fotografia i més tard va ser tècnic de la càmera fosca a Acme Newspictures fins convertir-se en fotògraf freelance. Les seves fotografies del costat més fosc de la ciutat van ser molt populars i al 1945 es va editar el llibre Naked City, un bestseller. El 1992 es va estrenar la pel·lícula "The public eye" que s'inspira en fets de la vida d'aquest gran fotògraf.

divendres, 31 de juliol del 2009

Fortor



Un petit alè em retorna
al meu oblit per sempre.
No sento.
De sobte venen al meu cap
monstruosos edificis que volen
cruspir-se ombres humanes.
No escolto.
Tres lleons es passegen pel terrat,
l'aire és calent.
No sóc.


M

dimecres, 29 de juliol del 2009

Zodiac

Zodiac és el nom amb que es coneix l'assassí en sèrie que va actuar al nord de l'estat de Califòrnia durant 10 mesos a finals dels anys seixanta. Les investigacions confirmen que va atacar a 7 persones de les quals cinc van morir, així i tot, ell afirma mitjançant cartes enviades als diaris que va matar a 37.
Durant molt de temps va enviar a la policia de San Francisco i als diaris Chronicle i Examiner diverses cartes i quatre manuscrits, dels quals només es va poder desxifrar un.
La identitat de l'assassí encara segueix sent una incògnita. La investigació es va declarar inactiva el 2004, però es va reobrir el cas el 2007.

Aquest és el manuscrit no resolt de 340 caràcters on s'afirma que conté la identitat de l'assassí...

dimecres, 22 de juliol del 2009

Jaroslav Hasek

Jaroslav Hasek va néixer a Praga el 1883. És un dels escriptors txecs més coneguts gràcies al seu llibre "Les aventures del bon soldat Svejk". Anarquista durant la seva joventut, escriu molts articles satírics per a revistes. El seu estil literari contrastava fortament amb la literatura convencional de l'època, a l'utilitzar de manera desmesurada un llenguatge groller i vulgar. Va ser aquest el motiu pel qual va ser ignorat pels cercles literaris. També va esdevenir redactor de la revista "Svet zvirat" (Món dels animals), la qual gràcies a la seva contribució va gaudir breument d'una gran popularitat, ja que Hasek es dedicava a publicar articles sobre animals inventats. L'espectacular descobriment d'una puça de temps prehistòrics, per exemple, va crear un gran furor dins la comunitat científica.
Hasek va ser cofundador del "Partit del progrés moderat al límit de la llei" (SMPVMZ)) amb el qual al 1911 va satiritzar la resta de partits polítics i el sistema electoral. En els seus discursos Hasek, en nom del seu partit, reclamava la reimplantació de l'esclavitud, la nacionalització dels conserges i prometia també un aquàrium portàtil per a cada un dels votants del partit.
Durant la primera guerra mundial Hasek va ingressar a l'exèrcit austrohongarès i va ser destinat al front de l'est al regiment d'infanteria de Bohèmia núm. 91. Sota captiveri de guerra rus Hasek es va incorporar a la legió txeca i posteriorment es va passar a l'Exèrcit Roig. Al 1918 va ingressar al partit comunista rus. Al 1920 va tornar a Praga, on va emprendre la creació de la seva obra principal, la novel·la "Les aventures del bon soldat Svejk", originalment publicada en lliuraments setmanals i amb les il·lustracions del seu amic Josef Lada. La novel·la restaria inacabada, ja que Hasek patia d'una tuberculosis encomanada durant la guerra i a més el seu estat era feble degut al seu prolongat i fort alcoholisme. Jaroslav Hasek va morir a l'edat de 39 anys.
Hasek només va poder escriure els tres primers capítols de la novel·la i part del quart.



dimarts, 21 de juliol del 2009

dilluns, 20 de juliol del 2009

CCTV

Per la teva seguretat vigilem la teva llibertat.....


dijous, 9 de juliol del 2009

Allen Ginsberg

Vi las mejores mentes de mi generación destruidas por
la locura, hambrientas histéricas desnudas,
arrastrándose por las calles de los negros al amanecer
en busca de un colérico pinchazo,
hipsters con cabezas de ángel ardiendo por la antigua conexión celestial
con el estrellado dínamo de la maquinaria nocturna,
que pobres y harapientos y ojerosos y drogados pasaron la noche
fumando en la oscuridad sobrenatural de apartamentos de
agua fría, flotando sobre las cimas de las ciudades
contemplando jazz....

Així comença el poema "Howl" (Udol) d'Allen Ginsberg. Poeta nord americà nascut al juny del 1926 i mort l'abril de 1997. Va estudiar a la Universitat de Columbia, època en la que entra en contacte amb els escriptors que, juntament amb ell, serien el nucli del grup Beat: Gregory Corso, Jack Kerouac i William Burroughs. En 1957 publica el poema Howl, llibre que es censurat per obscenitat i considerat escandalós a causa de la cruesa del seu llenguatge. En 1963 publica Kaddish, on descriu la bogeria de la seva mare morta. Durant les dècades següents es trobarà en el centre de l'activisme polític, fins la seva mort al 1997. Altres títols de l'obra de Ginsberg són Reality Sandwiches (1960), Planet News (1968), The Fall Of America (1972), Mind Breaths (1977), Plutonian Ode (1981), White Shroud Poems (1985), Cosmopolitan Greetings Poems (1994), Illuminated Poems (1996).

barcelona shoots VII




P.S: És el post número 100!