dilluns, 18 de maig del 2009

Benedetti

Era un vampiro que sorbía agua
por las noches y por las madrugadas
al mediodía y en la cena.

Era abstemio de sangre
y por eso el bochorno
de los otros vampiros
y de las vampiresas.

Contra viento y marea se propuso
fundar una bandada
de vampiros anónimos,
hizo campaña bajo la menguante,
bajo la llena y la creciente
sus modestas pancartas proclamaban,
vampiros beban agua
la sangre trae cáncer.

Es claro los quirópteros
reunidos en su ágora de sombras
opinaron que eso era inaudito,
aquel loco aquel alucinado
podía convencer a los vampiros flojos,
esos que liban boldo tras la sangre.

De modo que una noche
con nubes de tormenta,
cinco vampiros fuertes
sedientos de hematíes, plaquetas, leucocitos,
rodearon al chiflado, al insurrecto,
y acabaron con él y su imprudencia.

Cuando por fin la luna
pudo asomarse
vio allá abajo
el pobre cuerpo del vampiro anónimo,
con cinco heridas que manaban,
formando un gran charco de agua,
lo que no pudo ver la luna
fue que los cinco ejecutores
se refugiaban en un árbol
y a su pesar reconocían
que aquello no sabía mal.

Desde esa noche que fue histórica
ni los vampiros, ni las vampiresas,
chupan más sangre,
resolvieron
por unanimidad pasarse al agua.

Como suele ocurrir en estos casos
el singular vampiro anónimo
es venerado como un mártir.

Historia de vampiros, Mario Benedetti

dissabte, 16 de maig del 2009

Time is on my side: Molins at the past

Plaça de la Creu
Pont de les quinze arcades sobre el Llobregat
Fira de la Candelera

divendres, 15 de maig del 2009

the power of books

La ficció està per arreu, ens envolta a la nostra vida quotidiana: televisió, ràdio, Internet, cinema, videojocs..., però on es troben la literatura i els llibres?
Avui en dia es preocupant l’escassetat de lectors, sobretot entre la gent jove. Es té una imatge massa sagrada d’un llibre Un bon llibre és per lo general agradable i hospitalari. No tinguem por d’entretenir-nos amb els llibres. Els llibres avorrits són culpa dels seus autors i ningú està obligat a llegir-los.
Un error comú és obligar a llegir. Els pares, l’escola...No obliguem a les noves generacions a llegir. El plaer es comunica amb una ordre? La paraula “llegir” com les paraules “estimar” i “somiar” no admeten l’imperatiu. Són una descoberta encara que necessitin d’altres persones per aconseguir-la.
Els llibres tampoc són una espècie en perill d’extinció o un producte cultural per preservar. Malgrat viure en un món on els llibres es troben en desavantatge enfront de quasi tot, hem de reconèixer que la lectura supera a altres formes d’entreteniment i coneixement en molts casos: els llibres poden ser fullejats, obeeixen a una recerca personal i una formació individual única, es poden trobar sense buscar-los, poden ser llegits en qualsevol lloc i sobretot els llibres poden ser compartits. Un llibre és una forma pràctica per a que dues persones es diguin alguna cosa.
A la fi, és tan necessària la ficció? Per suposat que no ja que la tenim a la vida i la practiquem sense donar-nos compte...i aquesta és un altre manera de fer la literatura part de la nostra vida quotidiana: reconèixer que som una mica escriptors. I que la literatura es més que els seus autors. Perquè la vida autènticament literària succeeix entre un llibre i el seu lector.

dilluns, 4 de maig del 2009

Gats Suïcides

Es conegut que els gats pateixen la síndrome del gat volador, el qual consisteix, en quan els agafa la neura, llançar-se al buit sense més. Una mena de suïcidi. Fins aquí tot correcte, però últimament m’he fixat que hi ha molts gats morts a les calçades de les carreteres. Ara també és suïciden tirant-se sota els cotxes?
En certes circumstàncies, determinades per la vida dels seus amos, els gats s’apropien del possible futur d’aquests i per això embogeixen aviat, es llencen per les finestres, terrasses i cornises, ataquen a les visites insuportables, es mengen el canari, marxen sense avisar…i ara es tiren a la carretera.
La gent prefereix ignorar l’essencial d’aquests gestos extrems i els qualifica com a una cosa instintiva o “coses de gats”, com si els gats posseïssin alguna passió que pugui conduir-los a la violència espontània o al suïcidi. Que quedi clar, els únics suïcides som els éssers humans i alguns sementals decrèpits d’algunes espècies.
Què els hi passa ara als gats? És només qüestió de temps per a que els gats involuntàriament suïcides comencin a mossegar el cable de l’endoll, quedant-se fregits?
Vigilin els seus gats. No els deixin sortir massa i tractin-los amb molt d’amor. Aquestes petites mascotes poden ser una bomba de rellotgeria per la nostra civilització.
Però si ens adonem que estem millor que abans, abracem-los, acariciem-los sota la barbeta i sentim-nos justament agraïts.