La ficció està per arreu, ens envolta a la nostra vida quotidiana: televisió, ràdio, Internet, cinema, videojocs..., però on es troben la literatura i els llibres?
Avui en dia es preocupant l’escassetat de lectors, sobretot entre la gent jove. Es té una imatge massa sagrada d’un llibre Un bon llibre és per lo general agradable i hospitalari. No tinguem por d’entretenir-nos amb els llibres. Els llibres avorrits són culpa dels seus autors i ningú està obligat a llegir-los.
Un error comú és obligar a llegir. Els pares, l’escola...No obliguem a les noves generacions a llegir. El plaer es comunica amb una ordre? La paraula “llegir” com les paraules “estimar” i “somiar” no admeten l’imperatiu. Són una descoberta encara que necessitin d’altres persones per aconseguir-la.
Els llibres tampoc són una espècie en perill d’extinció o un producte cultural per preservar. Malgrat viure en un món on els llibres es troben en desavantatge enfront de quasi tot, hem de reconèixer que la lectura supera a altres formes d’entreteniment i coneixement en molts casos: els llibres poden ser fullejats, obeeixen a una recerca personal i una formació individual única, es poden trobar sense buscar-los, poden ser llegits en qualsevol lloc i sobretot els llibres poden ser compartits. Un llibre és una forma pràctica per a que dues persones es diguin alguna cosa.
A la fi, és tan necessària la ficció? Per suposat que no ja que la tenim a la vida i la practiquem sense donar-nos compte...i aquesta és un altre manera de fer la literatura part de la nostra vida quotidiana: reconèixer que som una mica escriptors. I que la literatura es més que els seus autors. Perquè la vida autènticament literària succeeix entre un llibre i el seu lector.
Avui en dia es preocupant l’escassetat de lectors, sobretot entre la gent jove. Es té una imatge massa sagrada d’un llibre Un bon llibre és per lo general agradable i hospitalari. No tinguem por d’entretenir-nos amb els llibres. Els llibres avorrits són culpa dels seus autors i ningú està obligat a llegir-los.
Un error comú és obligar a llegir. Els pares, l’escola...No obliguem a les noves generacions a llegir. El plaer es comunica amb una ordre? La paraula “llegir” com les paraules “estimar” i “somiar” no admeten l’imperatiu. Són una descoberta encara que necessitin d’altres persones per aconseguir-la.
Els llibres tampoc són una espècie en perill d’extinció o un producte cultural per preservar. Malgrat viure en un món on els llibres es troben en desavantatge enfront de quasi tot, hem de reconèixer que la lectura supera a altres formes d’entreteniment i coneixement en molts casos: els llibres poden ser fullejats, obeeixen a una recerca personal i una formació individual única, es poden trobar sense buscar-los, poden ser llegits en qualsevol lloc i sobretot els llibres poden ser compartits. Un llibre és una forma pràctica per a que dues persones es diguin alguna cosa.
A la fi, és tan necessària la ficció? Per suposat que no ja que la tenim a la vida i la practiquem sense donar-nos compte...i aquesta és un altre manera de fer la literatura part de la nostra vida quotidiana: reconèixer que som una mica escriptors. I que la literatura es més que els seus autors. Perquè la vida autènticament literària succeeix entre un llibre i el seu lector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada