Gats Suïcides

Es conegut que els gats pateixen la síndrome del gat volador, el qual consisteix, en quan els agafa la neura, llançar-se al buit sense més. Una mena de suïcidi. Fins aquí tot correcte, però últimament m’he fixat que hi ha molts gats morts a les calçades de les carreteres. Ara també és suïciden tirant-se sota els cotxes?
En certes circumstàncies, determinades per la vida dels seus amos, els gats s’apropien del possible futur d’aquests i per això embogeixen aviat, es llencen per les finestres, terrasses i cornises, ataquen a les visites insuportables, es mengen el canari, marxen sense avisar…i ara es tiren a la carretera.
La gent prefereix ignorar l’essencial d’aquests gestos extrems i els qualifica com a una cosa instintiva o “coses de gats”, com si els gats posseïssin alguna passió que pugui conduir-los a la violència espontània o al suïcidi. Que quedi clar, els únics suïcides som els éssers humans i alguns sementals decrèpits d’algunes espècies.
Què els hi passa ara als gats? És només qüestió de temps per a que els gats involuntàriament suïcides comencin a mossegar el cable de l’endoll, quedant-se fregits?
Vigilin els seus gats. No els deixin sortir massa i tractin-los amb molt d’amor. Aquestes petites mascotes poden ser una bomba de rellotgeria per la nostra civilització.
Però si ens adonem que estem millor que abans, abracem-los, acariciem-los sota la barbeta i sentim-nos justament agraïts.