dijous, 29 de gener del 2009
diumenge, 25 de gener del 2009
plou foc
M'han enviat aquestes fotos per mail. No m'he pogut estar de publicar-les. Atac a una escola a Gaza.
dijous, 22 de gener del 2009
vespre de febrer
La lluna apunta.
Al passeig és encara
de dia, però cau el vespre, ràpid.
Indiferent, la joventut s'enllaça;
escora a pobres fites.
I és pensar
en la mort que, al final, ajuda a viure.
Umberto Saba (traducció N. Comadira)
Al passeig és encara
de dia, però cau el vespre, ràpid.
Indiferent, la joventut s'enllaça;
escora a pobres fites.
I és pensar
en la mort que, al final, ajuda a viure.
Umberto Saba (traducció N. Comadira)
dimarts, 20 de gener del 2009
diumenge, 18 de gener del 2009
divendres, 16 de gener del 2009
dijous, 15 de gener del 2009
dimecres, 14 de gener del 2009
Fi
Una aranya es passeja i ens retorça la mirada, i el fàstic se'ns enganxa després de trepitjar-la...
dimarts, 13 de gener del 2009
Autoretrat
"...ens agradaria que fos un terra i parets alicatades,
trobar l'imprevist en la combinació alterna verd blanc, verd blanc
...creure'ns lliures coronant el conjunt amb sanefa de dofins viatgers.
Però, ciment, sorra i humitat és el que hi ha.
Molsa, gotes d'orina i de cafè amb llet."
dilluns, 12 de gener del 2009
Trobar
Els arbres, els cotxes, els homes,
tot és tenyit d'un amarg color.
Les gents semblen calaveres
que caminen errants,
amunt i avall,
d'un lloc a l'altre.
Pas devora ells i no em miren,
i no em veuen, m'ignoren.
I no trob cap mare
que em vulgui portar al seu ventre
i que vulgui sofrir per mostrar-me la llum;
i no trob cap mare
que em vulgui donar el seu pit
per alimentar-me i créixer.
Andreu Vidal
tot és tenyit d'un amarg color.
Les gents semblen calaveres
que caminen errants,
amunt i avall,
d'un lloc a l'altre.
Pas devora ells i no em miren,
i no em veuen, m'ignoren.
I no trob cap mare
que em vulgui portar al seu ventre
i que vulgui sofrir per mostrar-me la llum;
i no trob cap mare
que em vulgui donar el seu pit
per alimentar-me i créixer.
Andreu Vidal
dissabte, 10 de gener del 2009
Rossinyol
Rossinyol, que vas a França, rossinyol,
encomana'm a la mare, rossinyol,
d'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.
El meu bar
Hi havia un bar fosc i brut, no recordo el seu nom. Crec que mai hi vaig entrar. Es va traspassar a una parella jove, rockers purs, ell català i ella francesa, i el van batejar com a Cafè 1954.
Parets color rosa, r'n'r, cervesa, txupes de cuir i amistat.
Un bon dia van decidir marxar a Londres i traspassaren el bar a una parella d'italians. El bar va patir una transformació total i va sorgir un cafè-cockteleria anomenat Séptimo cielo.
Parets de maó vista, birra, Negroni, expresso i amistat.
Per culpa d'una malaltia l'amic Mario es va veure forçat a tornar al seu país i jo vaig quedar orfe altre cop.
Actualment el bar es diu Aiala i ara en vinc d'allí. El porta un noi basc.
Parets color blanc, jazz, zuritos,...
Canvi de bars, d'amos, d'estil, de gent, però jo segueixo al peu del canó des de fa dotze anys....deu ser que aquestes quatre parets m'atrauen.
Engany
Durant anys, ha menyspreat
els clàssics de l'eixuta terra.
Beneïda pels déus, ha ignorat
relats d'extrema bellesa.
Molts han estat vençuts
sense haver començat la batalla.
I jo, mentre, restava immòbil,
impotent davant tanta ignorància.
M
els clàssics de l'eixuta terra.
Beneïda pels déus, ha ignorat
relats d'extrema bellesa.
Molts han estat vençuts
sense haver començat la batalla.
I jo, mentre, restava immòbil,
impotent davant tanta ignorància.
M
divendres, 9 de gener del 2009
M
Cal estar sempre borratxo.
Tot rau en això: és l'única qüestió.
Per no sentir l'horrible fardell del temps
que us esquerda les espatlles
i us empeny cap a terra,
cal emborratxar-se sense treva.
De què, però?
De vi, de poesia o de virtut,
com més us plagui.
Però emborratxeu-vos.
Extret del bloc "La Escuela Moderna"
Tot rau en això: és l'única qüestió.
Per no sentir l'horrible fardell del temps
que us esquerda les espatlles
i us empeny cap a terra,
cal emborratxar-se sense treva.
De què, però?
De vi, de poesia o de virtut,
com més us plagui.
Però emborratxeu-vos.
Extret del bloc "La Escuela Moderna"
dijous, 8 de gener del 2009
Als elegits
A vosaltres, els qui del sofriment
sou elegits per a les altes proves,
com us escolto quan calleu i em deixo
penetrar pels laments que mai no heu dit.
Plens en excés de forces abatudes,
plors ofegats i dominades ires,
els ulls, les mans, com en ruïna, parlen
d’imperis destruïts per sempre més.
Sóc terra que vol ésser fecundada
pel riu amarg que neix en vostre cor
i, compartint el greu dolor, lloar-vos,
a fi que us retrobeu, transfigurats.
Joan Vinyoli
sou elegits per a les altes proves,
com us escolto quan calleu i em deixo
penetrar pels laments que mai no heu dit.
Plens en excés de forces abatudes,
plors ofegats i dominades ires,
els ulls, les mans, com en ruïna, parlen
d’imperis destruïts per sempre més.
Sóc terra que vol ésser fecundada
pel riu amarg que neix en vostre cor
i, compartint el greu dolor, lloar-vos,
a fi que us retrobeu, transfigurats.
Joan Vinyoli
dilluns, 5 de gener del 2009
diumenge, 4 de gener del 2009
dissabte, 3 de gener del 2009
divendres, 2 de gener del 2009
Barcelona's missing cinemas
En aquests temps on el cinema és només rentable per a les grans distribuidores (llevat d'algunes excepcions), on els cines de barri gairebé han desaparegut, on les sales d'exhibició proliferen als centres comercials i on els històrics sobreviuen com poden, abans de convertir-se en un gimnàs, un super o un Zara, hem volgut retre un petit homenatge a aquells cines que han deixat d'existir al llarg d'aquests últims 50 anys a la ciutat de Barcelona.
Ho podeu veure al sidebar de la dreta del bloc.
Ho podeu veure al sidebar de la dreta del bloc.
dijous, 1 de gener del 2009
Tacheles
Fa més de divuit anys, el centre Tacheles forma part de la vida cultural de Berlin.
Després de la caiguda del mur molts artistes d'arreu del món i altres especimens van ocupar molts immobles dels barris orientals de la ciutat. Entre els edificis ocupats es trobava el Tacheles a l'Oranienburgerstrasse del barri de Mitte.
L'edifici, força deteriorat a causa dels bombardejos de la segona guerra mundial, va convertir-se ràpidament en un punt de reunió d'artistes i un centre de cultura alternativa.
La impressionant edificació d'estructura metàl·lica compta amb diferents pisos en els quals s'ubiquen el cafè Zapata, una sala de cinema, un teatre, l'espectacular terrassa, i clar, els tallers dels artistes.
Últimament, s'ha convertit en una atracció turística més de Berlin, però encara conserva l'atmosfera com a centre de subcultura rebel.
Però el Tacheles té els seus dies comptats.
El contracte de lloguer finalitzava el passat desembre i si no es troba una solució la Kunsthaus Tacheles passarà a convertir-se en un hotel de luxe.
Sense comentaris...
Homenatge a Brossa II
El passat 30 de desembre es va retre un homenatge blocaire al poeta Joan Brossa en el desè aniversari de la seva mort. Tal va ser el ressó mediàtic que la tvres va fer un petit reportatge sobre l'efemèrides i va fer esment de la iniciativa de l'alboccedari. Al video surt la imatge que el vampir de Molins va crear per l'ocasió, un scrabble brossaic i verbàlic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)