Els arbres, els cotxes, els homes,
tot és tenyit d'un amarg color.
Les gents semblen calaveres
que caminen errants,
amunt i avall,
d'un lloc a l'altre.
Pas devora ells i no em miren,
i no em veuen, m'ignoren.
I no trob cap mare
que em vulgui portar al seu ventre
i que vulgui sofrir per mostrar-me la llum;
i no trob cap mare
que em vulgui donar el seu pit
per alimentar-me i créixer.
Andreu Vidal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada