Hi havia un bar fosc i brut, no recordo el seu nom. Crec que mai hi vaig entrar. Es va traspassar a una parella jove, rockers purs, ell català i ella francesa, i el van batejar com a Cafè 1954.
Parets color rosa, r'n'r, cervesa, txupes de cuir i amistat.
Un bon dia van decidir marxar a Londres i traspassaren el bar a una parella d'italians. El bar va patir una transformació total i va sorgir un cafè-cockteleria anomenat Séptimo cielo.
Parets de maó vista, birra, Negroni, expresso i amistat.
Per culpa d'una malaltia l'amic Mario es va veure forçat a tornar al seu país i jo vaig quedar orfe altre cop.
Actualment el bar es diu Aiala i ara en vinc d'allí. El porta un noi basc.
Parets color blanc, jazz, zuritos,...
Canvi de bars, d'amos, d'estil, de gent, però jo segueixo al peu del canó des de fa dotze anys....deu ser que aquestes quatre parets m'atrauen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada