Via Augusta, avui a les 15:07 h
dimecres, 31 de desembre del 2008
L'home dels nassos
dimarts, 30 de desembre del 2008
dilluns, 29 de desembre del 2008
diumenge, 28 de desembre del 2008
A les fosques
Visc a les fosques,
avar d'imatges col.leccionades
com munts de cartes i fotografies
guardades en un moble que grinyola
de nit, que la humitat reinfla
i roseguen els corcs.
Calaix de vida,
podrida pels desigs
no satisfets, pel cansament
d'haver esperat tantes vegades
i que no hagi mai trobat.
Tot s'ha tornat avorriment, desdeny i fàstic,
per covardia, seny o bé impotència.
Joan Vinyoli
avar d'imatges col.leccionades
com munts de cartes i fotografies
guardades en un moble que grinyola
de nit, que la humitat reinfla
i roseguen els corcs.
Calaix de vida,
podrida pels desigs
no satisfets, pel cansament
d'haver esperat tantes vegades
i que no hagi mai trobat.
Tot s'ha tornat avorriment, desdeny i fàstic,
per covardia, seny o bé impotència.
Joan Vinyoli
Gil de Biedma
dissabte, 27 de desembre del 2008
De societat
Un dia va venir la Caterina:
-No ho trobeu ? Ara la gent riu menys que abans.
I ningú, tret d'ella, no sabia, de moment, si ho trobava.
Però tenia raó.
La Caterina tenia raó.
Finalment hi vam caure.
Sense saber per què,
sense saber, nosaltres, per què,
la gent riu una mica menys
cada dia que passa.
Després vam girar full,
-exteriorment, només-
per a tornar als grans temes de conversa:
-Fa temps que no ha plogut.
I el perquè no sortia.
-M'agrada més l'estiu.
I el perquè no sortia.
-Anem pujant els fills.
I el perquè no sortia.
La Caterina tenia raó,
i el perquè de la seva raó
no sortia.
Xavier Amorós Solà
Guardeu-me la paraula (1962)
Brossa
El proper 30 de desembre es compleix el desè aniversari de la mort del poeta Joan Brossa. Per aquest motiu des de diversos àmbits se li vol retre un homenatge, en concret, els usuaris de blocs poden fer la seva aportació al bloc http://joanbrossa.blogspot.com/
Nosaltres ja l'hem feta.
dimecres, 24 de desembre del 2008
that's entertainment
Un cotxe de policia i una sirena xisclant
un martell pneumàtic i el formigó esgarrat
un nen plorant i un gos perdut udolant
el so dels frens i els fanals fent pampallugues
Això és espectacle
Un vidre trencat i el soroll de botes
un tren elèctric i una cabina robada
parets esquitxades de pintura i el miol d'un gat
llums apagant-se i una patada als ous
Això és espectacle
Dies de velocitat i enderrerir l'hora del dilluns
pixant amb la pluja un avorrit dimecres
mirar les notícies i no prendre el teu té
un apartament gelat i humitat a les parets
Això és espectacle
Aixecar-se a les sis del matí un dia càlid
obrir les finestres i respirar gasolina
una banda d'afeccionats assajant en un pati proper
mirar la televisió i pensar en les vacances
Això és espectacle
Despertar-se d'un mal son i fumar cigarretes
abraçar una noia càlida i olorar perfum ranci
un dia calorós d'estiu i l'asfalt enganxifós
donar de menjar els ànecs del parc i desitjar estar molt lluny
Això és espectacle
Dos amants besant-se enmig del crit de mitjanit
dos amants enyorant la tranquilitat de la solitud
agafar un taxi i viatjar en autobús
lleguir pintades a propòsit dels seients esguerrats
Això és espectacle
Paul Weller
un martell pneumàtic i el formigó esgarrat
un nen plorant i un gos perdut udolant
el so dels frens i els fanals fent pampallugues
Això és espectacle
Un vidre trencat i el soroll de botes
un tren elèctric i una cabina robada
parets esquitxades de pintura i el miol d'un gat
llums apagant-se i una patada als ous
Això és espectacle
Dies de velocitat i enderrerir l'hora del dilluns
pixant amb la pluja un avorrit dimecres
mirar les notícies i no prendre el teu té
un apartament gelat i humitat a les parets
Això és espectacle
Aixecar-se a les sis del matí un dia càlid
obrir les finestres i respirar gasolina
una banda d'afeccionats assajant en un pati proper
mirar la televisió i pensar en les vacances
Això és espectacle
Despertar-se d'un mal son i fumar cigarretes
abraçar una noia càlida i olorar perfum ranci
un dia calorós d'estiu i l'asfalt enganxifós
donar de menjar els ànecs del parc i desitjar estar molt lluny
Això és espectacle
Dos amants besant-se enmig del crit de mitjanit
dos amants enyorant la tranquilitat de la solitud
agafar un taxi i viatjar en autobús
lleguir pintades a propòsit dels seients esguerrats
Això és espectacle
Paul Weller
dimarts, 23 de desembre del 2008
Cassasses
PETITA ESCENA NOCTURNA
En una cantonada pobra
d'un carrer vell un bar nocturn
de tant en tant obre la porta
i n'ix la música i el fum.
Hi ha quatre motos aparcades,
les fulles dormen als balcons,
a les parets escrostonades
cares pintades i oracions.
Passen altius sis policies
creient que són un grup de rock
en busca de verges, de víctimes
pel seu altar d'armes de foc
i t'acorralen entre els cotxos
i la paret i escorcollant
no et troben res ni fins al forro:
només tens l'ànima il.legal.
A crits et diuen que te'n vagis
i se'n van ells, són collonuts,
perdonavides, trinitaris,
sabent que no t'han conegut.
En una cantonada estreta
torna la calma i el xiu.siu,
una persiana verda peta
i al portal un, begut, fa el riu.
En una cantonada pobra
d'un carrer vell un bar nocturn
de tant en tant obre la porta
i n'ix la música i el fum.
Hi ha quatre motos aparcades,
les fulles dormen als balcons,
a les parets escrostonades
cares pintades i oracions.
Passen altius sis policies
creient que són un grup de rock
en busca de verges, de víctimes
pel seu altar d'armes de foc
i t'acorralen entre els cotxos
i la paret i escorcollant
no et troben res ni fins al forro:
només tens l'ànima il.legal.
A crits et diuen que te'n vagis
i se'n van ells, són collonuts,
perdonavides, trinitaris,
sabent que no t'han conegut.
En una cantonada estreta
torna la calma i el xiu.siu,
una persiana verda peta
i al portal un, begut, fa el riu.
dilluns, 22 de desembre del 2008
Haruki Murakami

M'havien parlat d'ell. Un escriptor japonès, Murakami o algo semblant. El vaig trobar a la llibreria del barri ( si, encara n'hi ha). After dark ha estat el primer dels seus llibres en caure a les meves mans. Me'l vaig llegir amb una avidesa inusual. Vaig quedar atrapat.
Mirant altres blocs m'he adonat de la dimensió d'aquest autor. Tothom queda enganxat a la seva literatura fantàstica però que reflexa fidelment la nostra realitat. Paradoxal no? Doncs no, aquesta és la clau.
Ara tinc un dilema. No sé quin serà el proper: Norwegian wood, Kafka a la platja, El salze cec i la dona adormida...
La question humaine
Una pel·lícula que no deixa indiferent, dirigida per Nikolas Klotz i protagonitzada per Mathieu Amalric i pels veterans Michael Londsdale, Jean-Pierre Kalfon i Lou Castel.
L’argument gira entorn del psicòleg del departament de recursos humans d’una gran multinacional petroquímica, Simón. La seva calculadora i freda vida el porta al deliri quan un dels directius li encomana una feina per a ell, investigar al director general de l’empresa el qual pensen que està pertorbat. A mesura que va investigant la vida d’aquest director general es veurà obligat a enfrontar-se a la “qüestió humana”.
L’argument gira entorn del psicòleg del departament de recursos humans d’una gran multinacional petroquímica, Simón. La seva calculadora i freda vida el porta al deliri quan un dels directius li encomana una feina per a ell, investigar al director general de l’empresa el qual pensen que està pertorbat. A mesura que va investigant la vida d’aquest director general es veurà obligat a enfrontar-se a la “qüestió humana”.
Un film que intenta fer un paral·lelisme entre l’holocaust jueu i l’actual sistema capitalista relacionat amb la societat de la indústria i de la manipulació per part del poder sobre el llenguatge per aconseguir amagar veritats.
Francisco Casavella
Subscriure's a:
Missatges (Atom)