Un dia va venir la Caterina:
-No ho trobeu ? Ara la gent riu menys que abans.
I ningú, tret d'ella, no sabia, de moment, si ho trobava.
Però tenia raó.
La Caterina tenia raó.
Finalment hi vam caure.
Sense saber per què,
sense saber, nosaltres, per què,
la gent riu una mica menys
cada dia que passa.
Després vam girar full,
-exteriorment, només-
per a tornar als grans temes de conversa:
-Fa temps que no ha plogut.
I el perquè no sortia.
-M'agrada més l'estiu.
I el perquè no sortia.
-Anem pujant els fills.
I el perquè no sortia.
La Caterina tenia raó,
i el perquè de la seva raó
no sortia.
Xavier Amorós Solà
Guardeu-me la paraula (1962)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada