El realisme brut, no té a veure amb una lloança de les escombraries, ni del llenguatge groller, ni dels personatges de femer, sinó amb una forma de narrar històries.
El realisme brut es caracteritza per la seva tendència a la sobrietat, la precisió i una parquetat extrema en l'ús de les paraules en tot el que es refereix a descripció. Els objectes, els personatges, les situacions han de trobar-se caracteritzats de la manera més concisa i superficial possible.
El realisme brut es caracteritza per la seva tendència a la sobrietat, la precisió i una parquetat extrema en l'ús de les paraules en tot el que es refereix a descripció. Els objectes, els personatges, les situacions han de trobar-se caracteritzats de la manera més concisa i superficial possible.
El realisme brut ha de explicar històries amb naturalitat, sense afegir figures retòriques, fugint de moralitats i deixant-les sense tancar, sense resoldre.
El realisme brut és un gènere minimalista, renúncia a tot allò que no sigui imprescindible per a la narració, les descripcions són mínimes; el llenguatge és ters i pla; les històries conten anècdotes petites, i els personatges simplement sobreviuen com poden a la desesperança i la mediocritat.
El realisme brut no mostra les grans passions desmesurades ni els sentiments més elevats de l'esperit humà, sinó que la vida en els seus simples moments sigui bona o dolenta.
El realisme brut parla del comú i quotidià com element més important i consubstancial de la nostra existència de persones grises enfonsades en el fang.
El realisme brut té com a grans representants als narradors nord-americans John Fante (1909-1983), Charles Bukowski (1920-1994), Raymond Carver (1938-1988), Richard Ford (1944), Tobias Wolff (1945) i Chuck Palahniuk (1962).
Realment brut.
El realisme brut és un gènere minimalista, renúncia a tot allò que no sigui imprescindible per a la narració, les descripcions són mínimes; el llenguatge és ters i pla; les històries conten anècdotes petites, i els personatges simplement sobreviuen com poden a la desesperança i la mediocritat.
El realisme brut no mostra les grans passions desmesurades ni els sentiments més elevats de l'esperit humà, sinó que la vida en els seus simples moments sigui bona o dolenta.
El realisme brut parla del comú i quotidià com element més important i consubstancial de la nostra existència de persones grises enfonsades en el fang.
El realisme brut té com a grans representants als narradors nord-americans John Fante (1909-1983), Charles Bukowski (1920-1994), Raymond Carver (1938-1988), Richard Ford (1944), Tobias Wolff (1945) i Chuck Palahniuk (1962).
Realment brut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada