Offbeat

S'està parlant últimament d'una nova generació literària coneguda com els Offbeat, terme encunyat per un dels seus màxims exponents: el responsable de la revista online 3:AM Magazine, Andrew Gallix, conegut com el Rimbaud de la xarxa, i que es refereix a aquests autors d'entre 18 i 40 anys que usen internet per a penjar la seva obra, que tenen com màxima influència a la Generació Beatnik i el “surrealisme d'aigüera”, és a dir, Ginsberg, Kerouac, Burroughs, Bukowski, beuen de la música de Tom Waits, Lou Reed, Scott Walker, David Bowie etcètera, i que si tenen un lema comú és “sigui el que sigui, estic contra això”. Tot un fenomen literari.
Com successors d'aquella generació d'escriptors maleïts, aquests autors solen caminar una mica al marge de la indústria editorial -no massa, siguem sincers, la indústria avui en dia és tan àmplia que pot donar cabuda a qualsevol grupuscle per petit i políticament incorrecte que sigui- i aprofiten la llibertat que dóna internet per donar-se a conèixer i mostrar la seva imatge cínica i irònica del món.

La llista d'integrants és bastant àmplia encara que tots tenen en comú certes coses que ens permeten parlar ja d'una nova generació en la literatura, una generació que esperem que doni de sí tot el possible, ja que falta fa al món cultural actual una mica d'originalitat i de qualitat.
Destaquen autors com Laura Hird, escriptora escocesa, Noah Cicero, novel·lista nord-americà, Ben Myers, anglès, Adelle Stripe, poeta britànica, el mateix Andew Gallix, Heidi James, Tao Lin i molts altres. Però potser si algun destaca més que cap altre és Tony O’Neill, novaiorquès devot de Bukowski., ex- heroïnòman i autor ja de quatre novel·les.

Crec que la Offbeat generation només sigui un moviment anglosaxó sinó més aviat comú a tots, perquè ha nascut de l’avorriment que crea la vida en aquest llogaret global...i no hi ha forma més burgesa i universal que manifestar el nostre descontentament social creant art.