monster show

Des de mitjans dels anys 80, l’editorial madrilenya Valdemar s’ha imposat la tasca de recuperar per al lectors en llengua castellana la tradició de la gran literatura europea i nord-americana fantàstica i de terror.
Valdemar va descobrir als lectors tota una sèrie d’autors imprescindibles que fins aquell moment havien estat poc i pobrement editats, si es que ho havien estat alguna vegada. Escriptors més o menys desconeguts a casa nostra com M. R. James, Ambrose Bierce, Marcel Schwob, Richard Middleton o Arthur Machen han anat així engrandint un catàleg on també trobem obres poc difosses de primeres espases de la literatura universal com Henry James, Joseph Conrad, Robert Louis Stevenson, Rudyard Kipling, Herman Melville o Sir Arthur Conan Doyle.
Darrerament, aquesta feina recuperadora de Valdemar dins el camp de la ficció, s’ha vist complementada en el camp de l’assaig amb la creació de la col·lecció Intempestivas.

Un dels llibres editats en aquesta col·lecció és Monster Show, de David J. Skal, que aborda des d’un punt de vista teòric el mateix tema que la literatura i el cinema venen tractant des dels origens mateixos de les seves respectives tradicions: la vida, la mort i la línia tan lleugera que separa una de l’altra. El subtítol del llibre és ”Una historia cultural del horror”, si bé l’objecte del seu estudi és el cinema d’horror nord-americà del segle XX. Tot i això, no és tracta d’una simple història cronològica del gènere com tantes n’hi ha, sinò que el que fa l’autor és estudiar l’evolució del concepte social de l’horror.

Les diverses encarnacions de Drácula, de Frankenstein, de Godzilla, de l’Home Llop o de King Kong son el leit motiv d’una història que posa en contacte aquests horrors amb realitats ben tangibles com són les tensions bèliques que van assolar el món durant tota la primera meitat del segle XX, els poders absoluts i arbitraris de la censura, les transformacions socials i econòmiques sorgides a partir dels anys cinquanta o la revolució sexual dels seixanta.
El llibre és ple d’observacions lúcides i suggestives sobre com una cosa tan aparentment deslligada de la realitat com és una pel·lícula de terror por arribar a ser, en veritat, un reflexe perfecte de la societat per al consum de la qual ha estat creada.

Que una crisi econòmica mundial tingui com a conseqüència imprevisible el (re)naixement de tot un seguit de monstres icònics com aquests no deixa de resultar interessant des de la nostra perspectiva actual: si l’any 1931 les pors d’una societat empobrida i sense expectatives de millora van objectivar-se en la forma de vampirs i de cadàvers ambulants, quina serà l’encarnació de la crisi que ens està tocant viure avui dia?