l'una

   Voldria en l'escomesa i l'arrencada teva de 
l'amor esser tot nova
   que tot el que he besat i ensalivat me fes més nova
   perquè el que a mi em farà envellir o em 
pansirà encara ha de néixer
   totes les maleïdes abraçades  que no ens vam
fer dic que no puguin néixer
   però aquestes altres que encara no ens sabem
   aquestes altres abraçades que encara no ens
sabem
   aquestes abraçades que encara no ens sabem
són l'elixir de joventut eterna.
   do-me'n un glop

Enric Casassas

Time to die

A noiseless patient spider

Nadal

 

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
–i tan pobres com som–.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

 

Joan Salvat Papasseit

Vendrá la muerte y tendrá tus ojos

Vendrá la muerte y tendrá tus ojos
esta muerte que nos acompaña
desde el alba a la noche, insomne,
sorda, como un viejo remordimiento
o un absurdo defecto. Tus ojos
serán una palabra inútil,
un grito callado, un silencio.
Así los ves cada mañana
cuando sola te inclinas
ante el espejo. Oh, cara esperanza,
aquel día sabremos, también,
que eres la vida y eres la nada.
 

Para todos tiene la muerte una mirada.
Vendrá la muerte y tendrá tus ojos.
Será como dejar un vicio,
como ver en el espejo
asomar un rostro muerto,
como escuchar un labio ya cerrado.
Mudos, descenderemos al abismo. 

Cesare Pavese

Abandoned places- Llocs abandonats (III)

Asil a Antwerp.