El llibre que he triat per llegir-me aquests dies de vacances i calor és "Los detectives salvajes" de Roberto Bolaño. Vaig conèixer la literatura de Bolaño amb "Llamadas telefónicas" i em va impactar el seu estil autèntic i singular. Els següents llibres que hem vaig llegir van ser "Estrella distante" i el llibre de relats "El gaucho insufrible". Ara li toca el torn a "Los detectives salvajes" on espero trobar a l'escriptor que juga amb la realitat, cultiva les ambigüitats i les falses identitats i on la narrativa no se sap si es real o inventada.
Potser hauria d'haver-me decantat per 2666, la seva obra pòstuma (a part de El tercer Reich) i potser la més coneguda (diuen que portar un exemplar de 2666 als cafès de Nova York facilita lligar) però la deixaré per més endavant.
Poeta i escriptor rebel, audaç i rabiós, aliè al marketing i als grans premis, Bolaño ens narra en els seus llibres un món complex i seductor, amb un to entre cínic i ombrívol amb un llenguatge funcional però que no l'impedeix assolir la tensió i la profunditat existencial.
Roberto Bolaño neix a Santiago de Xile el 1953. Passa la seva adolescència a Mèxic i torna al seu país en ple cop d'estat (1973) on es detingut. Fuig gràcies a uns coneguts i s'instal·la a El Salvador. Finalment fixa la seva residència a Catalunya on escriu quasi la totalitat de la seva obra.
Mor el 2003 a conseqüència d'una insuficiència hepàtica quan esperava un transplantament.