En un post perdut entre el bosc de relats del vampir podíeu trobar el conte "Los niños perdidos de Londres" de Javier Calvo, escriptor barceloní que fa uns mesos ha publicat la seva novel·la, que no pas l'última, "Corona de flores".
"Corona de flores" és una novel·la de crims, hi ha màgia, hi ha religió, hi ha sants, hi ha ruïnes, hi ha màquines extranyes i hi ha ciència aberrant, una novel·la policial gòtica que ret homenatge als pares victorians del gènere: Arthur Conan Doyle, Arthur Machen i Charles Dickens i germana de sang dels clàssics del gòtic contemporani: des de Flannery O’Connor fins a Donna Tart i Cormac McCarthy. També batega en les seves pàgines la petjada de Narcís Oller i dels dos escriptors barcelonins més màgics i foscos de tots els temps: Juan Eduardo Cirlot i Joan Perucho. En última instància, la protagonista absoluta de Corona de flores és Barcelona. Un llibre sobre la construcció de la ciutat moderna i les forces morals, científiques i màgiques que estan en lluita en ella mateixa. L'alba de la modernitat com a conte macabre. La Barcelona de la febre de l'or com teló de fons d'un relat d'horror esotèric i al·lucinant.
