animac mòbil al cccb

I seguint amb les activitats que proposa el CCCB, el 24 de setembre (diada de la Mercè, mal dia) es projectaran una sèrie de curtmetratges d'animació que han participat en la Mostra internacional de cinema d'animació de Lleida l'ANIMAC. És una bona oportunitat per veure cinema de qualitat...i l'entrada és gratuïta.

Els films que es podran veure són:

-Madagascar, carnet de voyage, de Bastien Dubois;

-Aanaatt, de Max Hattler;

-Voa voa num prédio de Lisboa, de Joana Toste;

-Homeland, de Juan de Dios Marfil;

-Laufende Geschäfte, de Falk Schuster;

-Salsito, de Sandra Ortuño & Víctor Gil;

-Mecanismo olvidador, de Juan Camilo González;

-Õhus, de Martinus Klemet;

-Lucía, Luis y el lobo: “Lucía”, de Cristóbal León, Joaquín Cociña & Niles Atallah.

Al CCCB c/ Montalegre, 5 BCN

Per laberints...

El laberint com a construcció i símbol és present en moltes tradicions culturals de la humanitat i, com assenyala Umberto Eco, la història mil·lenària d’aquest element revela la fascinació que sempre ha despertat en l’home perquè d’alguna manera li parla de la condició humana: hi ha infinites situacions en les quals és fàcil entrar però difícil sortir-ne.

L’exposició fa un repàs del concepte i la representació del laberint al llarg de la història –fent una clara distinció entre laberints de recorregut únic, unicursals (Labyrinths), i de recorregut múltiple, multicursals (Mazes)– i reflexiona sobre la vigència d’aquest element i sobre les diferents pràctiques i usos més actuals.

La mostra planteja espais ben diferenciats que s’il·lustren amb obres de diferents procedències i formats, autors i èpoques, com ara peces arqueològiques, gravats, fotografies, plànols, projeccions o maquetes, a més de peces –audiovisuals, animacions, interactius– creades expressament per a la mostra.

"El que només busca la sortida no entén el laberint, i encara que la trobi, sortirà sense haver-lo entès” 

 Al CCCB  fins el 9/01/11

You and I

You and I
We might be strangers
However close we get sometimes
It’s like we never met

But you and I
I think we can take it
All the good with the bad
Make something no one else has

You and I
You and I
Me and you
What can we do?
When the words we use sometimes
Are misconstrued?

I won’t guess
What’s coming next
I can’t ever tell you the deepest well I’ve ever fallen into

Oh, I don’t wanna know
Oh, I don’t wanna know
Oh, I don’t need to know
Everything about you

Oh, I don’t wanna know
And you don’t need to know
That much about me

You and I
We might be strangers
However close we get sometimes
It’s like we never met

You and I
We might be strangers
However close we get sometimes
It’s like we never met

But you and I
I think we can take it
All the good with the bad
Make something no one else has

You and I


Lletra de la cançó "You and I"  de WILCO

The London Punk Tapes

Arts Santa Mònica, per obra de Vagina Dentata Organ, presenta l’original i inèdit “The London Punk Tapes”, l’arxiu de cassets dels grups punk The Clash, The Damned, Subway Sect, Sex Pistols, Generation X, The Slits i The Buzzcoks, que Jordi Valls enregistrà en directe, gravadora al coll —abans que aquests grups fossin gravats en estudi—, en els antres de Londres en l’explosió punk del 1976 i 1977. A la vegada l’arxiu documental personal d’aquella explosió (cartells, flyers, programes, fanzines, revistes, retalls de diari, fotografies, entrades dels concerts, etc.) ha servit perquè, conjuntament amb l’artista multimèdia Franc Aleu, es produís un vídeo d’art, collage d’imatges, que es projecta en 7 pantalles al mateix temps.

Aquesta exposició la podreu visitar fins el 26 de setembre a Arts Santa Mònica.

Estic cansat d'escoltar el que pensa la gent rica (II)

Linton Kwesi Johnson

Linton Kwesi Johnson va néixer a Chapelton, Jamaica, el 1952. Poeta i músic, es va mudar a Londres el 1963, realitzant allí els estudis de Sociologia a la Universitat de Londres i on era membre de Rasta Love, un grup de poetes i percusionistes i es va afiliar al Black Panther Party anglès. Durant els anys 80 es va decantar cap el periodisme, treballant de prop amb el col·lectiu Race Today amb base a Brixton. També va fer una sèrie sobre música popular jamaicana per la Ràdio 1 de la BBC.

Entre els seus llibres de poemes, es troben: Voices of the Living and the Dead, 1974; Dread Beat An’ Blood, 1975; Inglan is a Bitch, 1980, Tings An’ Times del 1991 i una selecció dels seus millors poemes: Mi Revalueshanary Fren del 2002.

Alguns dels seus àlbums són: Dread Beat An' Blood, 1978, Forces of Victory, 1979; Bass Culture, 1980; LKJ in dub, 1981 i Making History, 1983. I amb el seu propi segell: LKJ Live in Concert with the Dub Band (1985), Tings An’ Times (1991), LKJ in Dub: Volume 2 (1992). LKJ Presents (1996), LKJ A Cappella Live (1996), More Time (1998), Independant Intavenshan ( 1998), LKJ in Dub: Volume 3 (2002).

Es considerat el pare de la poesia dub. La majoria de la seva poesia és de caire polític, explicant les vivències d'un afrocaribeny a les illes britàniques i on fa servir la jerga jamaicana del Patois.

 

barcelona shoots V