Abandoned places-Llocs abandonats (I)

Amusement park in Tohoku, Japan

Parc d'atraccions a Tohoku, Japó

Qui pot matar a un nen?

Mur Muro Mauer

vampirs en la foscor

Podia llegir cadascun dels meus pensaments,
coneixia la meva necessitat i els meus anhels.
Em mirava en silenci,...
Els seus ulls es clavaven en els meus.
Ulls tan clars com una nit amb lluna.
Podia veure els seus ullals en cada somriure,
podia sentir els seus anhels en els seus ulls....
Però no feia res.
Estava allí quieta,
escoltant cadascun dels meus pensaments,
mentre jo em sentia torbat
amb la seva sola presència.
Després de les últimes paraules,
es va apropar sigilosament,
em va fregar amb la seva pell gelada
i va començar el ritual de la màgia fosca
que tant temps havia estat esperant.
Va succionar la meva sang
mentre el meu cor s'afeblia.
Quan les forces van tornar a mi,
vaig agafar la seva mà
i vaig acabar el ritual.
Ara compartim sang,
somnis,
i una història per contar...

M

Fotògrafs: Alberto García-Alix

Alberto García-Alix nascut a León el 1956 és un dels fotógrafs espanyols amb una mirada pròpia més intensa. Destaquen els seus retrats en blanc i negre, amb sèries dedicades a les motos, els presos, les estrelles del porno, els ionquis i els tatuatges.

Va ser un dels protagonistes més destacats de l'anomenada movida madrilenya. Amant de les motocicletes i dels retrats les seves càmeres Leica i Hasselblad han inmortalizat a importants artistes estatals i internacionals. Va ser premi nacional de fotografía el 1999.

Esperant les bruixes....

Plaça de les Bruixes, Molins de Rei

M.C.

Offbeat

S'està parlant últimament d'una nova generació literària coneguda com els Offbeat, terme encunyat per un dels seus màxims exponents: el responsable de la revista online 3:AM Magazine, Andrew Gallix, conegut com el Rimbaud de la xarxa, i que es refereix a aquests autors d'entre 18 i 40 anys que usen internet per a penjar la seva obra, que tenen com màxima influència a la Generació Beatnik i el “surrealisme d'aigüera”, és a dir, Ginsberg, Kerouac, Burroughs, Bukowski, beuen de la música de Tom Waits, Lou Reed, Scott Walker, David Bowie etcètera, i que si tenen un lema comú és “sigui el que sigui, estic contra això”. Tot un fenomen literari.
Com successors d'aquella generació d'escriptors maleïts, aquests autors solen caminar una mica al marge de la indústria editorial -no massa, siguem sincers, la indústria avui en dia és tan àmplia que pot donar cabuda a qualsevol grupuscle per petit i políticament incorrecte que sigui- i aprofiten la llibertat que dóna internet per donar-se a conèixer i mostrar la seva imatge cínica i irònica del món.

La llista d'integrants és bastant àmplia encara que tots tenen en comú certes coses que ens permeten parlar ja d'una nova generació en la literatura, una generació que esperem que doni de sí tot el possible, ja que falta fa al món cultural actual una mica d'originalitat i de qualitat.
Destaquen autors com Laura Hird, escriptora escocesa, Noah Cicero, novel·lista nord-americà, Ben Myers, anglès, Adelle Stripe, poeta britànica, el mateix Andew Gallix, Heidi James, Tao Lin i molts altres. Però potser si algun destaca més que cap altre és Tony O’Neill, novaiorquès devot de Bukowski., ex- heroïnòman i autor ja de quatre novel·les.

Crec que la Offbeat generation només sigui un moviment anglosaxó sinó més aviat comú a tots, perquè ha nascut de l’avorriment que crea la vida en aquest llogaret global...i no hi ha forma més burgesa i universal que manifestar el nostre descontentament social creant art.